Permetin-me que, en primer lloc, agraeixi la seva assistència en aquest acte que ens omple especialment d’orgull, tant a mi com a tots els que han col·laborat d’una manera o altra, en la posada en marxa d’aquesta iniciativa, la creació d’una fundació que neix amb l’aportació del capital fundacional per part de l’Institut Industrial i el Gremi del Metall, i que avui es veurà incrementat amb l’aportació del patrimoni de l’Institut Industrial de Terrassa.

En segon lloc, vull agrair especialment el seu suport  a tots els empresaris que formen i que han format part de l’Institut al llarg de tota la seva història,  a la Unió Empresarial Metal·lúrgica, als socis fundadors, als industrials tèxtils, etc. Aquesta Fundació és el fruit de molts esforços durant molts anys. I del seu esforç,  tota la societat en sortirà beneficiada.

La constitució de la Fundació Privada Institut Industrial i Comercial representa, en realitat, moltes coses,  i m’agradaria destacar-ne algunes :

  • En primer lloc i principalment, té com a finalitat la de respondre a les necessitats socials del nostre entorn, especialment a aquelles que es deriven de les mancances en els camps de l’educació, la integració social de tots el col·lectius i la promoció de tot tipus d’activitats que proporcionin oportunitats de desenvolupament social i empresarial.
  • En segon lloc, té un sentit de testimoni. És important que els empresaris donem un pas endavant. Ja en si mateixa la iniciativa és important i probablement molt novedosa, ja que, si bé ha sigut comú que grans patrimonis o grans empreses, de forma individual, hagin pres iniciatives com aquesta, el fet que aquest cop hagi sortit d’una entitat patronal composta majoritàriament per petites i mitjanes empreses la fa molt especial en tots els sentits. Que ningú s’enganyi, no vull restar mèrits a cap altra associació, però hem de destacar que aquesta Fundació més que cap altra ha sigut possible gràcies a l’esforç de centenars d’empresaris que, al llarg de la seva història, han dedicat les seves energies a construir el futur de tots. Aquesta Fundació és la seva Culminació. Si hagués de comparar-la amb alguna cosa, la compararia més aviat amb un “quatre de nou amb folre i manilla” (en sé gens de castells, però la comparació m’ha semblat molt pertinent) que amb la conquesta del cim de l’Everest per part d’uns pocs privilegiats. I això, crec, té molt de mèrit i diu molt del caràcter que té i que pretén tenir en el futur. I els asseguro que el Castell es sòlid. Més de 1000 milions de pts. és el que aporten els empresaris de patrimoni perquè amb els seus rendiments es puguin fer accions de caire social.
  • He dit culminació i ho he fet expressament. Perquè el quart punt que m’agradaria destacar té relació amb l’empresari i el seu paper a la societat. Cada vegada és més comú demanar a l’empresari que tingui una major vinculació amb la societat que l’envolta. Fins i tot s’escriuen tesis doctorals sobre la dimensió social dels empresaris, i jo hi estic bàsicament d’acord. Però això no ens hauria de fer oblidar que l’aportació social ja s’ha fet i es fa contínuament pel fet d’estar disposat a córrer un risc, moltes vegades molt alt, perquè tothom en tregui beneficis. Ser empresari implica crear llocs de treball directes i indirectes, dinamitzar l’entorn, estimular les persones a formar-se, crear riquesa per al nostre país exportant, i tot això, en si mateix ja es una gran aportació social. La constitució i la presentació d’aquesta Fundació és, ha de ser, per tant, a més d’una contribució a la societat per part dels empresaris, un homenatge per als que l’han feta possible.
  • I ara cal continuar endavant. Els que ens coneixen saben que som uns inconformistes impenitents. Hem de ser capaços entre tots de fer que aquesta Fundació sigui útil i, per tant, serveixi als fins per als quals ha sigut creada. I això em dóna peu per desenvolupar els últims tres punts de la meva intervenció.
  • El primer d’ells es l’oferiment des d’ara mateix d‘aquesta Fundació a totes aquelles persones i institucions de tots els àmbits territorials, el terrasenc, el català i l’estatal, perquè junts posem en marxa iniciatives que contribueixin a generar tot el valor social afegit que sigui possible. Tenim el recursos i les idees. Ara cal desenvolupar-les tots plegats per a aconseguir els nostres objectius
  • El segon es que crec que cal fer un replantejament global del que ha de representar el mecenatge al nostre país. Des d’aquesta casa sempre hem tractat de fer-ho així. Ens agrada ser capdavanters i demostrar que les coses amb imaginació i voluntat de sacrifici poden sortir, però desprès demanem als altres que canviïn el que considerem que és just. Sabem que fent-ho així, tenim més força moral. Els que ens coneixen saben a més a més, que som inconformistes i tenaços. President, Senyors., Senyores. A arribat el moment. I no ens hem de complicar la vida. Es ben fàcil. Cal que hi hagi una llei del mecenatge que, per un costat, defineixi molt clarament fins a on arriba la responsabilitat social del que s’ha de finançar amb recursos públics i quin pot ser el camp d’actuació del mecenatge i, per un altre, que reconegui de veritat els esforços de tots aquells, que com en aquest cas, han decidit donar un testimoni més del seu compromís amb la societat que els envolta. Una llei que sigui de veritat incentivadora. Hem sento amb l’obligació de reclamar en el seu nom i en el de tots aquells que voldrien afegir-s‘hi o crear noves iniciatives com aquesta, que el més aviat possible els nostres governants es posin a treballar per reformar amb profunditat l’actual llei del mecenatge. Des de la CECOT estem treballant des fa un temps i tenim una comissió que aviat enviarà les seves propostes a les diferents institucions per que siguin considerades.
  • No voldria acabar sense reiterar el meu agraïment a tots els assistents i a tots el que han fet possible aquesta Fundació. Crec que hem de fer tots plegats un esforç per aconseguir que aquest tipus d‘iniciatives no siguin casos aïllats, i que una vegada llançades no quedin aturades i mantinguin un ritme creixent de contribució. Convido des d’aquí a tots aquells empresaris que sentin la necessitat de fer contribucions a la societat mes enllà de la que ja fan en el seu desenvolupament diari, a que facin servir aquesta Fundació com a plataforma que vehiculi les seves inquietuds i recursos. Podem fer el castell molt més alt i sempre serà sòlid perquè estarà suportat per centenars, pot ser milers d’iniciatives solidaries. Res més els asseguro que avui és un d’aquells dies en què em sento realment orgullós de ser empresari i de presidir una institució com aquesta.